David Torrents reclama que es reposin tots els arbres caiguts, talats o morts de la ciutat

Junts per Catalunya presenta una moció al ple demanant la reposició de tots els arbres on hi ha escocell buit i a augmentar la proporció de cobertura arbòria de la ciutat

Cada vegada més, s’estudia la relació de les infraestructures verdes, parcs, jardins, arbres..., amb mes aspectes de la vida humana, especialment en ciutats, i les conclusions no fan sinó reafirmar la seva necessitat per fer-la més habitable, sana i resilient. És des d’aquest punt de vista que l’esforç per a la millora de les àrees verdes té un autèntic sentit i es converteix en una eina imprescindible per a la construcció de ciutats més humanes.

Els estudis científics sobre el canvi climàtic indiquen que les nostres ciutats s’enfrontaran a unes temperatures més altes, sequeres, augment de la contaminació, empitjorament de la salut i clima extrem, com es representa en el Tercer informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. També indiquen que la xarxa d’espais verds i arbrar urbà aporten grans beneficis pel que fa a aquestes amenaces ajuden a mitigar l’efecte illa de calor, millorar la qualitat de l’aire, captar l’aigua de la pluja, millorar la nostra salut i per tant, augmentar la nostra qualitat de vida.

Aquesta visió ens du a plantejar-nos els espais verds i l’arbrat urbà com un recurs que ens aporta beneficis necessaris per al nostre dia a dia, dels que no podem prescindir, i que per tant, és necessari conservar, millorar i adaptar-nos als nous escenaris. Històricament, les ciutats s’han desenvolupat a través de plans urbanístics generant «infraestructures grises» en un entorn industrialitzat, però avui en dia, les necessitats són diferents, necessiten d’una connexió amb la natura més oberta i dinàmica, on la nostra salut, benestar, socialització i comunicació, formin part d’un entorn més humanitzat i naturalitzat.

D’aquest concepte sorgeix el que es coneix com ecologia urbana, l’objecte de la qual són les interrelacions entre els habitants d’un entorn urbà i les seves múltiples interaccions amb l’ambient. És indubtable admetre que l’ecologia urbana ofereix grans beneficis i està estretament interrelacionada amb les diferents àrees municipals com són urbanisme, mobilitat, infraestructures, qualitat de l’aire, etc.

Urban Forestry és el nou concepte acceptat a nivell mundial per a la gestió de l’arbrat urbà i dels espais verds (Infraestructura Verda Urbana). L’objectiu principal d’aquesta disciplina rau en la millora del medi ambient urbà mitjançant la plantació, manteniment i conservació de l’arbrat urbà, així com també la investigació i divulgació dels beneficis que aquest és capaç de generar.

Un arbre aïllat o distant d’altres no és capaç de crear un clima local equilibrat i està exposat al vent i a les inclemències del temps. Dit d’una altra manera, ho té difícil per sobreviure. Però les comunitats d’arbres que configuren el verd urbà creen un ecosistema que esmorteeix la calor i el fred extrems, emmagatzemen certa quantitat d’aigua i augmenten la humitat ambiental.

Es podria dir, sense gaire marge d’error, que la proporció de cobertura verda és potser el paràmetre més important del verd urbà. En altres paraules, es podria definir la cobertura arbòria com la força motriu que s’amaga rere la capacitat dels arbres de proporcionar beneficis a una comunitat. O sigui, l’extensió de la cobertura verda d’una ciutat esdevé un indicador de la sostenibilitat del verd urbà d’aquesta.

L’arbrat urbà té la potencialitat de generar molts beneficis, també anomenats serveis eco sistèmics, que contribueixen substancialment en la millora de la salut i qualitat de vida dels ciutadans, esdevenint, d’aquesta manera, un element clau per a la ciutat i que detallem a continuació:

• L’arbrat urbà és un filtre de contaminants atmosfèrics, capta CO2, millora la qualitat de l’aire i regula la temperatura.

• L’arbrat i les zones permeables dels espais verds són àrees que intercepten, retenen, i per tant, disminueixen el flux de la precipitació fluvial que arriba a terra, tancant així, el cicle de l’aigua al tornar-la a les capes freàtiques o a l’atmosfera mitjançant l’evapotranspiració.

• Les copes dels arbres ajuden a esmorteir les temperatures extrems gràcies a la seva ombra, i la humitat ambiental s’incrementa degut a l’evapotranspiració.

• L’arbrat urbà redueix la contaminació acústica, esmorteint el so transmès.

• Els arbres a les ciutats esdevenen gras refugis per a la fauna, ja sigui per l’aixopluc o pels aliments que els hi proporcionen.

• L’arbrat, situat estratègicament, aporta un estalvi energètic considerable, sobretot a nivell particular, en el consum d’electricitat i calefacció.

• La presència de connectivitat verda a nivell vertical i horitzontal fa que sigui possible la lliure circulació de la fauna i flora.

• La trama arbrada que confereix l’arbrat urbà actua de connector entre els diferents punts verds aïllats de la ciutat i els entorns naturals limítrofs.

• Els efectes de l’arbrat i dels paisatges naturals pel que fa a la salut dels ciutadans estan relacionats majoritàriament amb la qualitat de l’aire i l’efecte de benestar d’un paisatge naturalitzat.

• El fet d’involucrar la comunitat amb la natura indueix a estrènyer interessos comuns creant-se vincles socials entre el veïnat.

• S’estima que en un període de 25 anys, els beneficis econòmics obtinguts tripliquen la inversió realitzada, ja que augmenten el valor patrimonial, el comerç, el turisme ... i es redueixen els costos energètics de calefacció, electricitat i aire condicionat.

Els beneficis generats pels arbres són proporcionals a la mida de les seves copes. És per això que l’objectiu final de la gestió de l’arbrat urbà no és tenir el major nombre d’arbres per habitant, sinó aconseguir una cobertura arbòria adequada a la població, atès que l’extensió de la cobertura verda d’una ciutat és un indicador de la sostenibilitat d’aquesta. Per aconseguir una cobertura arbòria de qualitat, és necessari que els arbres posseeixin uns requisits:

• Una longevitat mínima de 50 anys

• Bona resistència a les plagues i malalties

• Tolerància a l’ambient urbà i a la contaminació

• Presentar una copa alta i una bona estructura

• No posseir branques fràgils o problemes d’ancoratge

• No desenvolupar arrels superficials

• Baixes necessitats de manteniment

• Adaptació a les condicions del sòl i clima

La gestió de la cobertura arbòria és el punt de partida per a transformar les ciutats. Tots els objectius, estratègics i accions, passen per augmentar la cobertura de l'arbrat, millorar la seva salut, gestionar la longevitat dels exemplars i planificar i dissenyar per a què les noves plantacions aportin el màxim de beneficis.

A Badalona, ja fa massa temps que arbre podat, mort o caigut, parterre buit. La majoria de les jardineres de les zones de vianants fan pena, zero de manteniment, plantes sense podar i mig mortes totes elles, per tant i per tot el que s’exposa, proposem al ple de la corporació l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Instar al govern municipal, en la mesura que sigui possible i en els llocs viables, a què augmenti la proporció de cobertura arbòria de la nostra ciutat, amb aquelles espècies vegetals que puguin dur a terme un correcte desenvolupament i que per a les seves característiques generin més beneficis.

SEGON.- Instar al govern municipal a reposar tots els arbres que han caigut, mort o han estat talats en els darrers temps a la nostra ciutat.

TERCER.- Instar al govern municipal a millorar el manteniment i el reg de les plantes de totes les jardineres de la ciutat i en augmentar-ne la seva instal·lació.

QUART.- Instar al govern municipal a replantejar totes les places dures de la ciutat i que, en un període no massa llarg, vagin transformant-se en places verdes i a plantar arbres i vegetació en totes aquelles places que no són dures però que no tenen ni un bri de verd.

Badalona, 22 de juliol de 2021