Buscar
  • juntperxcatbdn

JxCAT presenta moció demanant atorgament de la Creu de Sant Jordi a Jordi Monés Pujol Busquets

El Grup Municipal de JxCAT a Badalona ha presentat una moció al ple ordinari del mes de gener demanant l'atorgament de la Creu de Sant Jordi al badaloní Jordi Monés Pujol-Busquets


















Jordi Monés i Pujol-Busquets, nascut a Badalona, l’any 1928 és pioner de la història de l'educació als Països Catalans i a l'Espanya i fundador de la “Societat d'Història de l'Educació dels Països de llengua catalana”. Durant la guerra civil espanyola (1936-39) estudia a l'Escola Catalana de Badalona, un dels centres emblemàtics de la renovació pedagògica catalana i posteriorment, estudia enginyeria tècnica química a l'Escola Industrial de Terrassa on es gradua l'any 1954.


Al 1960, de manera totalment autodidacta, comença a estudiar la història del pensament educatiu i la trajectòria de les institucions escolars i culturals catalanes, vinculant l’escola amb la realitat social, política i cultural, en el camp de la Sociologia de l’Educació primer i després, definitivament, en el de la Història de l’Educació, camp que s'inicià als anys seixanta com a àmbit acadèmic. Va actualitzar aquesta disciplina, bo i conferint-li una dimensió social, arrelada a la cultura catalana, cosa totalment nova per l’època.

Dos dels àmbits que ha estudiat amb més profunditat són el moviment de renovació pedagògica a Catalunya, així com l’estudi de les relacions entre llengua i educació des d’una perspectiva històrica. A més, la seva recerca ha estat estimuladora de noves línies d’investigació, ja que molts cops ha estat el primer en estudiar temes inèdits fins llavors.

A final de la dictadura franquista, i en un moment de transformació social i política, introdueix la història de l’educació com un referent de modernitat, progrés i canvi. Defensa que tan sols una escola renovadora i activa pot contribuir als anhels de recuperació social, lingüística i cultural del país. Les seves investigacions van contribuir a definir l’escola catalana que es va forjar als anys vuitanta.


El seu esperit crític i el seu rigor científic, com palesa el conjunt de la seva obra, fa que sigui un referent en el terreny de la historiografia de l’educació als Països Catalans i a l’Estat Espanyol. La seva recerca ha estat un referent per als esforços de millorar i avançar cap a una excel·lència educativa.


És cofundador, a principis dels anys setanta, del “Seminari d’Història de l’Ensenyament”, que, uns anys més tard, el 1983, esdevé la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, actualment filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Del 2006 fins a l’actualitat n’és president honorari.


Ha participat en 50 congressos Internacionals, Estatals i Nacionals d’Història de l’Educació, com a ponent o comunicant.


Ha escrit més de dues-centes publicacions sobre Història de l’educació. D’aquestes, una cinquantena han estat llibres, sol o en col·laboració. La resta són articles en revistes especialitzades, ponències, estudis, o pròlegs. (veure bibliografia adjuntada).


Ha donat múltiples conferències arreu dels Països Catalans i a l’Estat Espanyol sobre història de l’educació, moltes d’elles sobre la importància de la renovació pedagògica a Catalunya, en el període 1900 – 1939.


Ha impartit cursos sobre història educativa, cultural, social i lingüística, fonamentalment de les terres catalanes.


Als anys vuitanta i noranta, va impartir cursos d’història de l’educació a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada del Conflent.


Ha format part de diversos jurats i comitès científics de congressos, de premis i exposicions.


És membre del Consell assessor de la col·lecció Textos pedagògics, publicats per Eumo editorial.


Compromès amb la cultura i la llengua catalana, Jordi Monés Pujol-Busquets, des dels anys cinquanta va alternant la dedicació professional amb activitats de caire cultural i cívic. Durant la dictadura franquista participà activament en la resistència cultural a Badalona, fent de gestor cultural i organitzant activitats diverses, així com també participant en accions més de caire polític.


1951 - 52. Va catalogar els llibres requisats l’any 1939, que en aquell moment eren al Círcol Catòlic, entre els quals hi havia exemplars de les biblioteques de Pompeu Fabra, d‘Editorial Proa, d’Esquerra Republicana de Catalunya, o l’Ateneu Obrer de Badalona.


1960 - 1962. És president del Centre Excursionista de Badalona. Durant la seva presidència, a més del suport a les seccions de muntanya, espeleologia, fotografia i esquí, promou la cultura catalana, amb activitats culturals vinculades al moviment de resistència cultural badaloní. Entre les activitats destaquen:


La catalanització de totes les activitats del Centre i l’organització de classes de català (que imparteix ell mateix).


Promou el primer cine club de Badalona i organitza conferències sobre cultura catalana.


Organitza un Seminari d’Història econòmica d’Espanya, amb la presència de joves llicenciats que esdevindran, més endavant, figures del moviment de renovació cultural i política de Catalunya, com J. Romero Maura, Isidre Molas, Pasqual Maragall, Enric Sió o Jordi Borja.


1963 - 64. És president de la Delegació de Joventuts Musicals a Badalona. Durant la seva presidència organitzà, a més de sessions musicals, lectures poètiques, jornades i cursos sobre economia i història de Catalunya. Arran de la programació del curs 1963-64, amb la intervenció de prestigiosos intel·lectuals del país, el curs és prohibit i l’entitat clausurada per motius polítics, quasi paral·lelament amb les declaracions de l’Abat Escarré a Le Monde.


1964 – 65. És president de Joventuts Musicals de Catalunya.


1964. Participà en el Congrés de Cultural Catalana, clandestí, celebrat als Escolapis de Sant Antoni de Barcelona, com a ponent sobre l’Escola a Catalunya del 1900 a 1950.


1968. Co-organitzador de l’Any Fabra a Badalona, amb motiu del centenari del naixement del mestre, que va viure més de vint-i-cinc anys a Badalona i des d’aquesta ciutat va marxar a l’exili. En aquesta commemoració hi participaren des de Manolo Sacristán fins a Salvador Espriu, Pere Quart o Maria Aurèlia Capmany entre altres. També hi participà la filla de Fabra, Carola Fabra.


Va tenir una relació molt estreta amb l’Associació de mestres Rosa Sensat en els seus anys inicials. Ja des del primer any, i fins a finals dels anys setanta, imparteix cursos en l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat.


Intervé activament en la resistència antifranquista.


1976-77. Responsable, juntament amb Marta Mata i Joan Triadú, de l’Àmbit d’Estructura Educativa del Congrés de Cultura Catalana. També va ser el redactor de la ponència “Història de l’ensenyament primari 1900-1950” dins d’aquest àmbit.


Jordi Monés Pujol-Busquets, a més de publicacions i aportacions científiques, duu a terme també una vessant de divulgació i publica articles a diaris i revistes generalistes. També participa en d’altres activitats de divulgació com conferències o exposicions. Per altra part, la voluntat de fer del català una llengua d’ús en tots els camps, el duu a fer traduccions d’obres de disciplines tan variades com la física, la cibernètica, la psicologia o la sociologia.


Ha publicat en la premsa del país i en revistes generalistes articles més periodístics o que, tot i no ser estrictament d’història de l’educació, tenen a veure amb l’educació i l’escola. Entre aquestes publicacions periòdiques col·labora, entre d’altres, a Triumfo, Tele-expres, la Vanguardia, l’Avui, Canigó, El Correo Catalán, El País, Or i Flama o Mundo Diario.


Col·labora en diccionaris, enciclopèdies i altres publicacions de caràcter general, entre d’altres a Salvat Català, Diccionari de Ciències Socials dels Països Catalans, Ictineu, Gran enciclopèdia Catalana, Salvat II o Larouse. (veure bibliografia).


Ha traduït llibres de diverses temàtiques (veure bibliografia adjuntada).


1973. Col·laborador i assessor de l’exposició Catalunya. A l’Avantguarda de l’Educació. 1900-1939, organitzat per l’Associació d’Estudiants i l’I.C.E. de l’Escola Superior d’Enginyers Industrials.


2000. Juntament amb Valentí Soler i Joan Soler Amigó, du a terme la campanya a favor de la dignificació, com a badaloní d’honor, de mestre Fabra, que va tenir com a conseqüència que es donés el nom “Pompeu Fabra” a l’estació de la línia 2 del metro.


2004-2005.Comissari, juntament amb Joan Soler Amigó i Joan Villaroya, de l’exposició “Badalona i les lletres catalanes” en motiu de ser Badalona capital de la cultura catalana.


És membre de l’Associació d’escriptors en llengua catalana.

La seva trajectòria intel·lectual i cívica, així com el seu catalanisme fervent i conseqüent ha fet que hagi estat objecte de diversos reconeixements.


1989. L’Associació Festa Nacional dels Països Catalans, el declara membre d’honor de l’Associació.


2000. Familiars, amics, i companys de l’àmbit professional li dediquen un homenatge a Badalona, i se’n fa un llibre commemoratiu.


2004. La Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana li dedica un homenatge en el número 5 de la revista Educació i Història., amb la col·laboració de diversos professors i catedràtics d’universitats dels Països Catalans i d’arreu de l’Estat.


2011. L’Institut d’Estudis Catalans li ret un homenatge


2011. El Col·legi de pedagogs de Catalunya el nomena Col·legiat d’Honor.


2016. Òmnium Badalona i la Federació d’Associacions de veïns de Badalona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Badalona, li fan un homenatge amb motiu de la campanya “Un nom, un món”.


Tot i que Catalunya ha comptat amb prestigiosos historiadors de l'educació, Jordi Monés Pujol-Busquets és, probablement, el primer de les generacions de postguerra. Una de les característiques del seu treball ha estat encetar temes per tal que altres ho recullin per estudiar-ho amb més deteniment. En aquest sentit, destaca la Història Social de l’Educació, disciplina que s’ha de considerar que n’ha estat una mena de precursor El seu autodidactisme, lluny de ser un inconvenient, li va permetre, en determinat moment, de desmarcar-se fins a cert punt d’escoles, en un camp on d’escoles de pensament n’hi havia ben poques.


Per tot el que s’exposa, el grup municipal de Junts Per Catalunya proposem al ple de la corporació l’adopció dels següents


ACORDS


Primer.- Instar a l’Ajuntament de Badalona que doni suport a la candidatura de Jordi Monés Pujol-Busquets, per tal que se li atorgui, enguany, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.


Segon.- Traslladar aquest acord a la Generalitat de Catalunya, al Consell Escolar de l’escola Gitanjali i a la família del senyor Jordi Monés Pujol-Busquets.


Badalona, 29 de gener de 2020









12 vistas
Contacta amb nosaltres

Plaça de la Vila, 1, 3a planta

08911 BADALONA

​​

Tel: 93 483 26 17 / 26 14

Email: grup_jxcat@badalona.cat

  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black Instagram Icon
  • Black YouTube Icon

© 2019 by Junts Per Catalunya Badalona. Proudly created with Wix.com