PP i PSOE tomben la moció de suport al raper Pablo Hasél

En el ple d'ahir, els partits del bloc del 155 eviten que s'aprovi una moció de suport a Pablo Hasél que va presentar David Torrents de JxCAT amb el suport d'altres grups municipals.

Pablo Hasél va ser condemnat a dos anys de presó el 2014 per "enaltiment del terrorisme" per les lletres d'algunes de les seves cançons. L'Audiència Nacional va considerar aleshores que les lletres del raper "alaben les accions i membres" de grups terroristes com els GRAPO o ETA, a més de "justificar la seva existència". Quatre anys després, el 2018, el mateix tribunal va jutjar-lo per segona vegada també per enaltiment del terrorisme. Aleshores l'Audiència Nacional va considerar delictiu el contingut de 64 tuits i el vídeo de la cançó Juan Carlos el Bobón que Hasél va pujar a YouTube. En aquell nou judici l'Audiència Nacional va sentenciar-lo a dos anys i un dia de presó, a més d’una multa de 24.300 euros, per “enaltiment del terrorisme, amb l’agreujant de reincidència”, per “injúries i calúmnies contra la Corona i utilització de la imatge del rei” i per “injúries i calúmnies contra les institucions de l’Estat”. El 2019, l'Audiència Nacional va decidir deixar en suspens la primera condemna del 2014.

La defensa de Hasél va portar la segona condemna al Tribunal Suprem, que el juny de l'any passat va confirmar la sentència de nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme i reincidència. Els jutges van rebutjar l'argument de la defensa, basat en el dret a la llibertat d'expressió, al·legant que "es tracta d'una cosa tan senzilla com perseguir l'exaltació dels mètodes terroristes, radicalment il·legítims des de qualsevol perspectiva constitucional". Sobre els missatges de Hasél que fan referència al rei, el Suprem va considerar que "excedeixen el dret a la llibertat d'expressió o opinió" i "traspassen la línia que separa les expressions que poden ferir o importunar".

Fa un parell de setmanes, l'Audiència Nacional va decretar l'ingrés a presó del raper i li va donar deu dies per ingressar a la presó voluntàriament. Després de conèixer la resolució del Suprem, Hasél va dir que descartava exiliar-se i que no es presentaria voluntàriament per ingressar a presó.

Finalment, el dia 17 d’aquest mes, Pablo Hasél va ser detingut pels Mossos d’Esquadra després de gairebé un dia de tancament al rectorat de la Universitat de Lleida.

La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret fonamental de tot individu i està recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els últims anys, a l’Estat Espanyol, hem viscut un increment de la repressió exercida sobre la llibertat d’expressió i manifestació. A les diferents actuacions de l'Audiència Nacional actuant amb criteris polítics conservadors es va sumar la Ley Mordaza i la reforma del Codi Penal com a eines de censura i control.

Les darreres condemnes dels cantants Valtònyc, Pablo Hasél, els judicis contra La Insurgència, tuitaires, humoristes, periodistes i una llarga llista d’activistes socials, la retirada d’obres d’art o el segrest del llibre Fariña, posen de manifest una escalada repressiva dels poders de l’Estat espanyol dirigida contra aquells que manifesten lliurement les seves idees.

La persecució de la llibertat d’expressió a Espanya s’ha mogut en uns estàndards preocupants des de fa ja temps, però està arribant a quotes inaudites a partir de l’any 2015 quan el Govern del PP va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana i endurir el Codi Penal. Així ho denuncien organitzacions com Amnistia Internacional en l’Informe “UE: Las orwellianas leyes antiterroristas privan de derechos bajo el pretexto de defenderlos”, publicat el gener de 2017.

D’altra banda, aquesta deriva autoritària s’expressa també en l’ús del delicte d’injúries a la corona tipificat als articles 190 i 491 del Codi Penal que ha anat en augment en els darrers anys. I és que la mateixa existència d’aquest, parteix d'un concepte de sacralització de la imatge del rei i de la seva família, que és incompatible amb una democràcia moderna.

Per tot això, vam proposar al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Manifestar la preocupació per la deriva autoritària de l’Estat expressada en la modificació del Codi Penal de 2015 que habilita l’extensió del delicte d’enaltiment del terrorisme i d’injúries al Rei a casos que conclouen amb condemnes excessives i injustificades.

Segon.- Denunciar un cop més les sentències polítiques dels tribunals espanyols que

posen en entredit les garanties de tot el sistema judicial i la separació de poders que ha de ser un dels pilars de tota democràcia.

Tercer.- Reiterar el compromís del món localcatalà amb la llibertat d’opinió i d’expressió i en la defensa dels drets fonamentals de tota la ciutadania.

Quart.- Condemnar la pena imposada al cantant Pablo Hasél per l’expressió del seu pensament a través de les seves cançons i les seves piulades i fer-li arribar tot el nostre suport.

Cinquè.- Instar el Gobierno a què modifiqui el Codi Penal per tal que les expressions dins de les manifestacions artístiques, culturals o intel·lectuals romanguin al marge del retret penal, de conformitat amb la consolidada jurisprudència que el Tribunal Europeu de Drets Humans té consolidada en la interpretació de l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Sisè.- Instar al Gobierno a què derogui la Ley mordaza tal i com contenia el seu programa electoral.

Setè.- Comunicar aquests acords al govern espanyol, al Congreso de los Diputados i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Badalona, 23 de febrer de 2021