Torrents, conjuntament amb Guanyem, presenta al pel una moció en defensa a la llengua catalana

Junts per Catalunya i Guanyem Badalona en comú presenten en el ple ordinari d'aquest mes de desembre una moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem i en defensa de la llengua catalana i de suport al model d'immersió lingüística.

El Tribunal Suprem ha avalat mitjançant una providència, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà, fet que suposa la ruptura del model d’immersió lingüística en català que s’aplica en l’educació obligatòria.

La immersió lingüística és un model que té un amplissim consens social, polític i pedagògic i ha demostrat ser un model d’èxit. Ha estat una aposta pedagògica i no pas ideològica, producte d’una voluntat social i política, del treball de molts professionals de l’ensenyament, del compromís de les famílies i dels ajuntaments. Aquest model fa que el català sigui la llengua vehicular i comuna d’aprenentatge dins dels centres educatius del nostre país i, una eina de cohesió social i cultural. Atacar la immersió lingüística és atacar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Aquesta decisió judicial és una pèssima notícia que només busca atacar el nostre model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic i situar-la en la inseguretat jurídica. Un model consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Tant els estudis com les dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model d’èxit, tant per als alumnes com per al si de la societat: contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català.

Un cop més ens trobem davant una intolerable intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del país amb un poder judicial que fa de poder legislatiu, agreujat pel fet que la sentència del Suprem respon al marc legislatiu de la LOMCE, una llei actualment derogada.

A Catalunya, l’administració educativa és el Departament d’Educació de la Generalitat, a través de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Una llei amb un ampli suport polític, social i pedagògic, com la legislació pròpia del país en matèria d’educació, que garanteix un model educatiu amb bons resultats acadèmics. L’alumnat assoleix els nivells adequats de coneixement d’ambdues llengües en finalitzar l’ensenyament obligatori, tal com acrediten els resultats de les proves d’avaluació efectuades. Durant aquests més de 30 anys, el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, a garantir i a promoure la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada.

No és la primera vegada que s’ataca la solidesa del sistema educatiu català, la LOMCE fou un exemple més d’invasió de competències i d’utilització política d’un model educatiu català d’èxit. Per altra part, el Tribunal Constitucional ha anul·lat, recentment, el finançament de l’escolarització en castellà a càrrec de fons públics a Catalunya en centres privats per envair competències autonòmiques.

Sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Aquesta sentència no representa un cas aïllat: els continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d’actuació en català, inclòs el model d’escola catalana, viuen sota una amenaça permanent. De fet, al contrari del que alguns voldrien fer creure, la situació del català a les aules viu una situació crítica, segons els darrers informes del Departament d’Educació: més d’un 28% d’alumnes no fa servir mai o gairebé mai el català a l’escola, per posar només un exemple.

Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un actor cabdal que afavoreixi la inclusió i la cohesió social al nostre país, des d’una perspectiva intercultural. D’aquesta manera, que segueixi garantint la igualtat d’oportunitats de creixement acadèmic i personal, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

Per tots aquest motius i davant d’uns moments en què l’ús de la llengua catalana centra molts debats per la seva pèrdua social i comunicativa, entenent que ara és el moment de defensar el model d’immersió lingüística i considerant que la llengua catalana és Patrimoni de la Humanitat, com totes les llengües, calen mesures davant del predomini de les llengües majoritàries sobre les minoritzades, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents acords

Primer.- Rebutjar la providència del Tribunal Suprem i el fet que amb aquesta decisió avala la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè respon a criteris basats en la LOMCE.

Segon.- Rebutjar tot atac que posi en perill la immersió lingüística a Catalunya.

Tercer.- Rebutjar la voluntat d’alguns partits polítics de trencar el model d’escola catalana, que busca dividir i segregar la nostra societat per motius de llengua en contra de l’Estatut de Catalunya i de la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya.

Quart.- Demanar al Govern de la Generalitat que adopti totes les mesures necessàries per garantir el model d’èxit de la immersió lingüística a l’escola.

Cinquè.- Donar suport al nostre model d’escola i reconèixer el paper que la comunitat educativa ha tingut en defensa del model exitós, compromès amb la cohesió social que garanteix la igualtat d’oportunitats i que assegura el coneixement de totes dues llengües per part de l’alumnat.

Sisè.- Defensar l’escola catalana com a eina clau per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa a través del consens que hem construït els darrers 30 anys.

Setè - Comprometre’s a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi infants i joves per la seva llengua d’origen.

Vuitè.- Instar les institucions catalanes a blindar el consens de país en la defensa de la llengua catalana aprofitant el marc polític generat per una majoria amplia del parlament amb el Pacte Nacional per la Llengua i instar al govern espanyol a respectar aquests grans acords avalats també legislativament per una àmplia majoria parlamentària.

Novè.- Donar trasllat d’aquesta moció a FAMPAS Badalona al Consell Escolar Municipal, a la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Departament d’Educació, a la Secretaria de Política Lingüística, al Ministeri d’Educació, als Grups Parlamentaris al Congrés dels Diputats, als Grups Parlamentari al Parlament de Catalunya, a AFFaC, a FAPAES i al Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya.

Badalona, 21 de desembre de 2021